Nero

L'anfós, el rei o el mero/nero (castellanisme),  Epinephelus marginatus, (Cast. Mero) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes de carn ferma i saborosa, molt apreciat en gastronomia.

Cos ovalat, robust i fort, cobert per petites escates pectinades.L'opercle branquial té tres espines curtes i el costat posterior és dentat (és una estructura molt forta per poder enroscar-se en cas de perill).La boca és ampla i les mandíbules són evaginables amb dents prominents, petites, esmolades i nombroses. Destaca una mandíbula inferior ampla, molt desenvolupada i que sobresurt per davant de la superior. Els llavis són pronunciats i molsuts. El cap ocupa una tercera part del seu cos.L'aleta caudal és convexa i molt potent, li permet moviments molt ràpids en distàncies curtes. La seua vora és blanca.
És mimètic: la seva  coloració varia des d'un to marró clar a un color més verdós, amb els costats més clars i la cara ventral groguenca. Pot presentar diverses formes de coloració segons l'estat emocional i reproductor.

 

Hàbitat i Reproducció
Es pot trobar des de pocs metres de fondària fins als 300 m. És bentònic i viu a fons rocallosos. Els exemplars adults són fàcils de trobar a pedres aïllades dins les praderies de Posidonia. Els exemplars joves són més propensos a apropar-se a la costa. És de costums bentònics i no forma grans grups.És sedentari i territorial (els joves poden compartir la mateixa cova). Abandona la seua cova per desplaçar-se cap a zones de caça, compartint en aquesta zona els forats amb sargs i escorballs, els quals aprofiten les restes del menjar.

És hermafrodita proterogin. Les femelles assoleixen la maduresa sexual quan tenen 5 anys i els mascles 12. Entre els  7 i 10 anys les femelles passen a mascles segons l'estructura demogràfica del grup. Es reprodueix durant l'estiu. La femella entra dins el territori del mascle i es queda recolzada al fons esperant la seua arribada). Quan el mascle (amb la vora de l'opercle de color blanc) s'apropa, la femella fuig en diverses ocasions i quan es troba preparada, pugen junts cap a la superfície un parell de vegades i, en la darrera, es produeix l'alliberament de les cèl·lules sexuals. 

S'alimenta de crancs i pops, tot i que els individus més grossos, en canvi, prefereixen alimentar-se de peixos, especialment d'aquelles espècies associades als esculls de corall. Durant la primavera s'apropa  a la costa per poder alimentar-se de calamars i sípies.

Es troba a la Mar Mediterrània i des de les Illes Britàniques fins al sud de Moçambic i Madagascar. També a l'Uruguai, l'Argentina i el sud-est del Brasil.
Pot viure fins a devers 50 anys. Talla màxima 150 cm; comuna de 20 a 80 cm, La talla mínima legal de captura és de  45 cm. Els mascles poden assolir 150 cm de llargària total i 60 kg de pes.

 


Espècies semblants amb risc de confusió
El dot (Polyprion americanus), la xerna (Epinephelus caninus), Mycteroperca rubra, el nero ratllat (Epinephelus alexandrinus) i l'anfós blanc (Epinephelus aeneus) poden ésser confoses amb l'anfós.

 

Sistemes de pesca
És pescat esportivament amb fusell submarí. La prohibició de la pesca submarina amb scooters deixaria veure'n més exemplars a poca fondària, ja que són molt esquius als submarinistes. La pesca comercial es fa amb palangres i nanses. Per culpa d'una pesca indiscriminada amb arpó ha arribat a desaparèixer de moltes costes del Mediterrani.

 

Receptes:
És pot cuinar   de moltes maneres,  nosaltres us recomanem fer-lo a la planxa, al forn.

 

Font: Wikipedia / Museu de la pesca.org