INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

500 g de carn picada de vedella
500 g de macarrons (un paquet sencer)
150 g de ceba de Figueres
750 g de tomàquet natural triturat
100 g de pastanaga
1 porro (la part blanca)
2 grans d'all
150 ml d'oli d'oliva verge extra
100 ml de vi blanc o vi aromàtic per cuinar
1 cullerada d'orenga sec
Sal
Pebre negre mòlt
Formatge ratllat al gust

PER BULLIR ELS MACARRONS
Aigua mineral
Sal
1 fulla de llor
1 gra d'all
Un raig d'oli d'oliva

PREPARACIÓ

Bullim els macarrons seguin les instruccions del fabricant.
Afegim a l'aigua la sal, una fulla de llor, un raig d'oli i un gra d'all. Un cop cuits, els deixem escórrer i els reservem.

Per fer la salsa 
Piquem la ceba petita, piquem el porro petit, piquem els alls, ratllem la pastanaga, ratllem els tomàquets.
Posem una cassola al foc amb l'oli, salpebrem la carn, afegim l'orenga, ho barregem bé i comencem a enrossir-la.
Quan la carn està a mig fer (10 minuts) afegim els alls, la ceba, el porro i la pastanaga.
Continuem sofregint a foc suau, (15 minuts) mullem amb el vi i seguim.
Quan la ceba comença a estar rossa incorporem el tomàquet ratllat.
Continuem amb el sofregit fins que estigui tot ben cuit (15-20 minuts).
Ho remenem tot amb suavitat fins que veiem que tot plegat agafi un color fosc.
Tastem la salsa; el gust ens indicarà el punt de cocció. Rectifiquem de sal, apaguem el foc i ja tenim la salsa feta.
Barregem suaument els macarrons reservats amb la salsa.
Servim calent amb el formatge ratllat a part.

PER SABER-NE MÉS

Si voleu cuinar menys quantitat, feu la meitat dels ingredients. També podeu fer tota la salsa i congelar una part.
La història dels macarrons de la meva mare ve de lluny. Durant la guerra civil, a Malgrat de Mar, alguns dels soldats italians que ajudaven a la república s'estaven a l'antic seminari, davant de la casa on vivien la meva àvia, la meva mare i les meves ties. Aquells nois bullien un gran perol de macarrons i els repartien generosament entre la gent de Malgrat. La meva mare sempre explica que, al ser la més petita de les cinc germanes, sempre li tocava a ella fer cua per anar a buscar els macarrons. Els soldats li deien "bambina" i li omplien el perol. Aquells macarrons, explica la mare, eren curts i grossos, no es desfeien, no tenien carn, però tenien gust d'herbes i eren molt bons. Encara avui, la meva mare ens diu que sempre que fa macarrons, recorda aquells joves soldats que li omplien el perol i li treien la gana en aquells temps de guerra, fam i foscor. Aquest plat que us he explicat no tenia nom, i un bon dia mentre neixía la meva tercera neboda, les germanes i cosines dinaven els macarrons de la iaia. Els vam batejar amb el nom de la recent nascuda, Cristina. Per això els macarrons de la meva mare són tan especials.

RESULTAT A TAULA

Si heu de creure a les meves filles i a les meves nebodes, els millors macarrons del món. Que us vagi de gust!
Júlia